Lloret de Vistalegre
Lloret és un poble petit ben en es centre de s'illa de Mallorca. De fet, tots els lloritans i lloritanes s'enorgulleixen de considerar es seu poble es vertader centre de s'illa, un honor que recau dins sa seva comuna. Sa comuna de Lloret és un espai verd immens,que serveix de pulmó verd des poble i de bona part des pla de Mallorca, on tothom hi fa vida per anar a passejar, treure els cans, jugar a tennis, nedar a sa piscina,o prendre un refresc, i que era sa llar des “Pi Gros”, emblema des poble encara ara, tot i que desapareixés des poble ja fa uns anys. Lloret era també coneguda com terra de “ figues i indiots”. En aquests segons els solien treure a pasturar per sa comuna, i ses figues fa anys que miren de retornar gràcies a sa famosa Festa des Sequer des setembre i a iniciatives veïnals com Arcufi, que mira de conscienciar i recuperar espècies. Podríem xerrar infinitament de ses seves vistes des de sa riba, des seu convent...imatges que fan ben merescut aquest “Vistalegre” que segueix a Lloret. Però si amb una cosa partim noltros d'aquest poble, i fent honor real en es títol des projecte, és amb s'estima i cura dels seus habitants, uns envers els altres, i també envers noltros mateixos. I és que Lloret està ple d'herois i heroïnes anònims, que saben posar en es centre de sa vida allò vertaderament important, sense vergonya en demostrar-ho: cuidar-se i estimar-se uns a altres. Lloret ha estat una lliçó d'amor i vida per noltros. I una reafirmació d'aquest projecte i sa comunitat. ______________________ Lloret is a small town right in the center of the island of Mallorca. In fact, all Lloritans are proud to consider their town the true center of the island, an honor that belongs to their commune. The commune of Lloret is an immense green space, which serves as the green lung of the town and a large part of the Mallorcan plain, where everyone goes for a walk, take the dogs out, play tennis, swim in the pool, or to have a drink, and that it was the home from the "Pi Gros" ( big pine), emblem of the village even now, though it disappeared from the village a few years ago. Lloret was also known as the land of "figs and turkeys". In those days they used to take the animals out to graze in their commune, and the lloritans have been trying to return the figs for years thanks to their famous “Festa des Sequer” in September and to neighborhood initiatives such as Arcufi, which aims to raise awareness and recover species. We could talk endlessly about its views,the convent...images that make this "Vistalegre" (nice views) that goes after Lloret: Lloret de Vistalegre But we have to be honest and say that we leave this town with one concrete thing, and doing real honor to the title of this project, and that is with the love and care from their inhabitants, towards each other, and also towards ourselves. Lloret is full of anonymous heroes and heroines, who know how to put the truly important thing at the center of their lives, without shame in showing it: taking care of and loving each other. Lloret has been a lesson in love and life for the others. And a reaffirmation of this project and the sense of community.
Martí
Som un poble coeter
Martí Jordà: Sa família Jordà no podia faltar en un Herois Anònims a Lloret. I és que si per una cosa és famós aquest poble és justament pels seus esplèndids focs artificials, que se fan per festes a sa majoria de pobles de Mallorca, i se distribueixen també a bona part d'Espanya i de s'estranger. I d'aquesta tasca se n'encarrega des de fa generacions sa família Jordà, des de que es padrí, també Martí Jordà, carter a Llorito i un enamorat de sa pòlvora, decidís començar amb sa curolla i es negoci. Aquest Martí, però, és sa tercera generació, i per desgràcia ja no està present entre noltros. Va ser sa mateixa feina, els focs, el que per una mala explosió el se'n va endur abans d'hora. Es consol de sa família, de pares i germana, i de tants que el recorden i estimen en es poble és que va morir fent allò que l'apassionava: els focs artificials. Sa frase que acompanya es dibuix és una expressió que molts de lloritans diuen quan s'apropen ses festes, i que demostra s'orgull i respecte que tenen per sa pólvora i sa família Jordà __________________________ The Jordà family, had to appear in an Anonymous Heroes in Lloret. And if there's one thing this town is famous for, it's precisely for its splendid fireworks, which are set off for celebrations in most towns in Mallorca, and are also distributed throughout Spain and abroad. And the Jordà family has been in charge of this task for generations, since the grandfather also Martí Jordà, a postman in Llorito and a big lover of gunpowder, decided to start with this dream and trade. This Martí in the picture, however, is already the third generation, and unfortunately he is no longer present among us. It was his own work, the fires, that took him away early due to a bad explosion. The consolation of his family, of his parents and sister, and of so many who remember and love him in this town, is that he died doing what he was passionate about: fireworks
Mestre Sebastià
A tots els nins i nines que avui heu sembrat un arbre
Mestre Sebastià: En Sebastià, o es mestre Sebastià, com gairebé tothom li diu encara, va ser pràcticament es primer mestre de s'escola de Lloret, i ho va ser durant 19 anys. Va apostar per una escola petita i unitària, en català, en un temps en que encara no era comú, però sobretot, sobretot, va apostar per inculcar a s'alumnat que s'escola era una perllongació de ca seva, i que ses responsabilitats, respecte i tasques eren de tothom, inclòs ell. És per això, que entre altres meravelles, en Sebastià tenia molts horabaixes als estudiants a jugar a ca seva o fer deures, com si fossin els seus fills, i va crear a ses hores lliures activitats com classes de català per pares, per tal que poguéssin ensenyar als seus fills en sa seva pròpia llengua. De sa seva creació va ser també una activitat que encara se manté viva a Lloret, sa diada de sa natura, on tot es poble assisteix a sa comuna, pulmó verd des poble, per netejar s'espai i celebrar s'estima pes medi ambient. Per aquesta concepció de mestre implicat, que imaginava somnis i lluitava per ells, i que tanta admiració ha deixat entre els alumnes, que encara l'anomenen com a referent. Sa frase que acompanya es dibuix va ser escrita pes mateix mestre Sebastià en es pròleg d'un llibre sobre sa diada natura amb dibuixos i textos dels seus alumnes ____________________ Sebastià, or Mestre Sebastià (teacher Sebastià), as almost everyone still calls him, was the first schoolmaster in Lloret, and was so for 19 years. He opted for a small and unitary school, in Catalan, at a time when it was not yet common, but above all, he opted to instill in his students that the school was an extension of their home, and that their responsibilities, respect and tasks belonged to everyone, including him. This is why, among other wonders, Sebastià had a lot of time off for the students to play at his home or do homework with him, as if they were his children, and he created activities in his spare time such as Catalan classes for parents, so that they could teach their children in their own language. From its creation, it was also an activity that is still alive in Lloret, “the nature day”, when the whole town attends its commune, the village's green lung, to clean up its space and celebrate the importance of the environment . For this conception of an involved teacher, who imagined dreams and fought for them, and who has left so much admiration among the students.
Nancy
Es jardí de na Nancy
Nancy: Na Nancy va venir de Colòmbia ja fa més de 20 anys. Recorda que quan va arribar a Lloret li va semblar un poble petit i apagat, i que per xerrar amb sa seva família havia d'anar a sa única cabina pública que hi havia i tot era complicat abastament, però passat es temps reconeix que no se n'aniria per res d'aquí, i que fins i tot ja sap xerrar amb autoritat, com troba que fan ses mallorquines i mallorquins més majors. I és que na Nancy duu pràcticament aquests 20 anys cuidant de sa gent més gran des poble,en aquelles famílies que ho necessiten, fent una feina silenciosa i massa vegades silenciada, però que constitueix sa vàlua fonamental d'una societat: ses cures En es seu temps lliure, na Nancy ha cuidat durant 17 anys un petit jardí que hi ha a una de ses entrades des poble, anomenat es jardí dels donants de sang, de manera altruïsta i per crear una mica d'ombra i espai de trobada entre els veïnats de sa zona. És per això, que com molts lloritans li diuen ja, aquest espai hauria de ser es jardí de na Nancy. _____________________ Nancy came from Colombia more than 20 years ago. She remembers that when she arrived the village seemed to her a small and quiet town, and that in order to talk to her family she had to go to the only public cabin there and all was quite complicated, but after some time she recognizes that she would not leave from here, and that she even has learned how to chat with authority, as she finds the older Majorcans do. And the fact is that Nancy has practically spent these 20 years taking care of theolder people in the village, in those families who need it, doing a silent and too often silenced job, but which constitutes the fundamental value of a society: the care In her spare time, for 17 years, Nancy has taken care too ,altruistically ,of a small garden at one of the entrances to the town, called the blood donor garden, creating a bit of shade and a meeting space among the residents of the area. That is why, as many Lloritans already say, this space should be called Nancy's garden. And that is the statement with the drawing.
Toni
“ Tenim somriures als llavis
i fe de roca en el cor”
Toni: En Toni és un dels tres encarregats de sa brigada municipal. Sa seva part és sobretot sa neteja i tasques de jardineria, així que sempre el veus per enmig, amb sa seva gorra i ses seves ganes de xerrar i fer-te cas, de dedicar-te una estoneta. En Toni va néixer amb un problema greu a s'esquena, que ha fet que sa seva vida hagi estat una lluita no gaire fàcil, i així i tot, s'energia que ell ha sabut treure i amb sa que enfronta es dia a dia són un exemple digne d'un vertader heroi. Sa frase acompanyant es dibuix forma part d'un antic poema dedicat en es poble que va recitar n'Antònia Gomila Puigserver, des Pou, i que va aprendre de nina a ca ses monges. I defineix molt bé, en es mateix temps, s'enfocament de vida den Toni, amb bon humor, i força. ________________________ Toni is one of the three in charge of the municipal brigade. His part is mainly the cleaning and gardening tasks, so you always see him in the middle, with his cap and his desire to chat and pay attention to you, to dedicate some time to you. Toni was born with a serious problem in his back, which has made his life a not very easy struggle, and even so, the energy that he has been able to bring out and with which he faces every day, are a worthy example of a true hero. The sentence with the drawing is translated with: “ we have smiles on our lips, and rock faith in our hearts”, and forms part of an old poem dedicated to the village, defining quite well at the same time how Toni faces his life.
Isabel
La nare fa sopes,
de pebre i ciurons,
remena, remena,
que bones que són!
Isabel: Na Isabel és sa viva imatge de s'alegria i s'energia. No pots anar amb ella pes carrer que no hagi de saludar qualque nina o nin que se troba i conversar una estona. I és que na Isabel fa ja molts d'anys que gestiona es menjador escolar. I s'amor que tots senten per ella se transmet a cada passa. Ella els ensenya a menjar bé, a cantar, a jugar, a pintar, a pintar molt. Conversa amb ells. També s'encarrega de s'escoleta matinera, i allà els ensenya fins i tot meditació. Com ella diu, potser no els pot ensenyar matemàtiques, però els procura ensenyar coses que realment importen, coses que ella aplica a sa seva vida. Na Isabel, que apart s'encarrega de sa neteja de ses institucions municipals, té tanta vitalitat i positivisme que disfruta anant en bicicleta cada cap de setmana, viatjant a la índia, dedicant temps a sa meditació, i somrient. Sempre somrient. Sa frase que acompanya es dibuix és un vers de sa cançó preferida de na Isabel per cantar en es menjador just abans de dinar, tots junts. _______________________ Isabel is the living image of joy and energy. You can't go with her on the street without having to say hello to some girl or boy you meet and chat for a while. And that is because Isabel has been managing the school canteen for many years. And the love that everyone feels for her is transmitted at every step. She teaches them to eat well, to sing, to play, to paint, to paint a lot. She talks to them. She is also in charge of the morning school, and there she even teaches them meditation. As she says, she may not be able to teach them math, but she tries to teach things that really matter, things that she applies to her life. Isabel, who also is in charge of the cleaning of the municipal institutions, has such vitality and positivity that she enjoys cycling every weekend, traveling to India when she cans, devoting time to her meditation, and smiling. always smiling. The sentence that accompanies this drawing is a verse from her favorite song to sing in the canteen just before lunch, all together.
Francisca
“ Hem viscut, des de sa nostra petita finestra, tot allò que ha esdevingut en es poble”
Francisca Recolada: Na Francisca és segurament una de ses persones més reconeixibles de Lloret. Ho és perquè viu ben en es centre de la vila, i ho és també per mèrits professionals: ha estat un bon grapat d'anys s'estanquera, a sa part de davant de ca seva mateix, i abans havia estat sa madona i cuinera de Can Putxet, davant ca seva, i encara abans sa modista des poble. Podem dir que ha dormit poc, perquè qualsevol de ses tasques que ha fet les ha fetes amb passió i dedicació. I ha aconseguit s'excel.lència i es reconeixement. El que més crida s'atenció en xerrar amb ella, però, és sa confiança que tot es poble li aboca. Tant com estanquera com cuinera, ella custodiava moltes de ses claus dels principals locals des poble, o era ella qui gestionava bona part de sa feina d'associacions i ajuntament , venent tiquets i apuntant a sa gent. I encara ara, ja jubilada, pots notar aquesta confiança latent que tothom li té. I és que, com ella mateixa diu: “un poble és com una família, a vegades no surten ses coses com voldries, i d'altres te'n duus sorpreses i satisfaccions agradables, però sempre convé tenir una actitud carinyosa i altruïsta” Sa frase que acompanya sa imatge forma part des seu pregó, que va fer fa uns anys i que demostra una vegada més aquesta confiança que tot es poble li té, i copsa molt bé com d'una manera tranquil.la i discreta, ella ha format part fonamental dels esdeveniments des poble. _______________________ Francisca is surely one of the most recognizable people in Lloret. That is because she lives in the center of the town, and it's also because of her professional merits: she has had the tobacco shop for many yeats, in the front of her own house, and before that she was the cook from Can Putxet, in front of her house, and even earlier the dressmaker from the village. We can say without doubts that she has slept little, because all the tasks that she has done, she has done them with passion and dedication. And she has achieved excellence and recognition for it. What catches your attention the most when talking to her, however, is the confidence that the whole town pours into her. She has kept many of the keys to the main places in town, or she was the one who managed a good part of the association and town hall work, selling tickets and targeting people. And even now, retired, you can feel this latent trust that everyone has in her. And it is that, as she herself says: "a town is like a family, sometimes things don't turn out as you would like, and other times you get pleasant surprises and satisfactions, but it is always good to have a caring and altruistic attitude" The sentence with her image is part of a text she made for the beginning of the festivities, which she made a few years ago and which demonstrates once again the trust that the whole town has in her, and at the same time, captures very well how in a calm and discreet way, she has formed a fundamental part of the village events. It can be translated as: “ from our little window, we have lived all what happened in the village”
Tomeu Pagès
Ans més mira la batalla
de tota humana vida
Tomeu Pagès: En Tomeu cuida canaris, i segons s'hora des dia i sa temporada els hi posa una música o una altra, per a que cantin. Li agraden els Beatles. També el podeu veure passejant en sa seva bicicleta, o prenent la fresca, en es bar de Can Puxet o assegut en es seu caminador. En Tomeu va tenir un accident quan tenia 19 anys, tornant de fer feina a un hotel, i això canvià per complet sa seva vida, que tenia pretenssions de ser fora de LLoret. Lluny de desanimar-se, sa seva ha estat sempre una història de superació constant i un exemple pels seus veïnats i veïnades, essent una de ses persones que més connectada ha estat amb es poble, gestionant molts anys sa biblioteca ( i obrint fins i tot els diumenges pels despistats que no havien treballat durant sa setmana!) i creant s'equip de futbet, tant masculí, com femení. Sa frase que acompanya es dibuix és un fragment d'una glosa escrita per Sor Josefa, però que representa molt bé sa superació de tota una vida den Tomeu i tants altres. _______________________ Tomeu has plenty of canaries, and depending on the time of day and the season, he plays one or another piece of music for them to sing. He likes specially the Beatles. You can also see him on his bicycle, or taking some fresh air, in the bar Can Puxet or sitting on his walker. Tomeu had an accident when he was 19 years old, returning from his work at a hotel, and this completely changed his life, which he had pretensions to be outside of Lloret. Far from being discouraged, his has always been a story of constant improvement and an example for his neighbors, being still now one of the people most connected to the town, managing its library for many years (and even opening on Sundays for the students who hadn't worked enoguh during the week!) and creating a football team, both men's and women's.